Eines per a estudis amb adolescents
Enquestas
Les dades numèriques tendeixen a associar-se a una suposada neutralitat i objectivitat. La construcció de l’estadística com una ciència objectiva, neutra, exacta, té un gran abast, però ha estat prou qüestionada durant els darrers anys.
Si fem una cerca general sobre enquestes i adolescents a Espanya, la majoria de resultats que trobarem són enquestes sobre el risc associat a conductes sexuals (la sexualitat en si mateixa es veu com un risc) i hàbits alimentaris (en què el risc rau en el consum de sucre i el sobrepès).
Vegem com determinats problemes que de vegades trobem a les enquestes en general es materialitzen en el cas d’estudis sobre l’adolescència:
| Problemàtiques generals | Estudis sobre l’adolescència |
|---|---|
| Podem donar per descomptada una neutralitat ideològica o política, cosa que implica no assumir ni palesar les premisses des de les quals es parteix. | No està gaire definit què s’entén per «etapa adolescent» i no es té en compte la variabilitat d’aquest concepte segons el context i l’època. De vegades s’entén no com una etapa en si mateixa, sinó com un període de pas cap a una vida adulta que pot veure’s condicionada per les «conductes de risc» adolescents. |
| Es fan servir indicadors preestablerts o massa convencionals, que no sempre són els més adequats al context i les circumstàncies específiques de la recerca. |
S’utilitzen indicadors amb una forta càrrega moral: risc, precocitat, promiscuïtat, relacions informals davant de relacions estables, etc. Es tracta d’indicadors massa limitats a una visió hegemònica que exclouen moltes experiències. Destaca la idea de relacions sexuals «completes» equivalent a penetració penis-vagina, cosa que dona a entendre que hi ha experiències sexuals incompletes. En aquest relat, l’experiència sexual és lineal i ha de conduir a un final determinat, que sol ser l’ejaculació per part de l’home. També hi ha indicadors que se centren en un element amb forta càrrega moral i deixen altres qüestions en segon terme. És el que passa amb l’embaràs en adolescents o dones joves que, com que es veu com un problema endogen, resta importància a altres qüestions relacionades amb l’estigma o la manca de drets a què s’han d’enfrontar les mares joves i que condueixen a aquests efectes negatius suposadament derivats de la seva maternitat primerenca. |
| En general, la mirada és excessivament individualitzadora: posa el focus en la conducta i obvia la situació en què es produeix (en què intervenen més elements i persones) i el context social, econòmic i polític. | Es tendeix a veure la suposada situació de risc com a causa d’altres mals (per exemple, «el consum d’alcohol provoca el fracàs escolar») i no al revés. També es pot passar per alt la complexitat de certes situacions en què no hi ha una única causa. |
| S’oblida la multiplicitat de causes (socials, contextuals, polítiques) i es prioritzen les causalitats individuals (conductes, motivacions personals). |
S’ignoren elements que queden fora de l’àmbit educatiu (si l’enquesta es du a terme en aquest context, cosa força freqüent) i situacions contextuals que afecten les i els adolescents, així com problemàtiques estructurals (violència masclista, racisme, LGTBIfòbia i altres formes de discriminació). Una de les grans oblidades és la violència institucional, que pot estar present en diferents graus en la vida de les persones menors d’edat. |
En aquesta entrada hi trobareu indicacions per elaborar una enquesta i aquí, per formular indicadors propis.
Grup de discussió o grup focal
Un grup de discussió o grup focal és una tècnica que pot ser molt convenient si treballem en un entorn educatiu. El centre escolar mateix ens pot facilitar l’espai, els contactes i l’horari per realitzar-lo, de manera que es resolen les dificultats que representa reunir un grup de persones amb les seves diferents disponibilitats.
Amb aquesta tècnica no pretenem obtenir dades representatives, com en una enquesta, sinó accedir als relats i les opinions individuals en un context d’interacció, observar com es construeix el relat col·lectiu, com es relacionen entre elles les persones implicades, quines jerarquies hi ha, etc. No es tracta d’arribar a consensos sobre els temes i preguntes que plantegem al grup, sinó d’esbrinar quins són els discursos que fa anar la gent jove i entendre els seus diferents punts de vista. En aquesta entrada, descrivim la tècnica amb més detall.
Algunes qüestions que cal tenir en compte en grups de discussió amb adolescents:
- Per afavorir la participació de tothom, el grup no ha de ser gaire nombrós (deu joves com a màxim). Es poden conformar els grups tenint en compte característiques comunes, però sense invisibilitzar la diversitat. Per exemple, podem reunir joves que pertanyen a un mateix barri, a una mateixa classe social, que s’identifiquen amb una opció sexual o que han viscut experiències similars. En tots els casos, trobarem altres factors que també els condicionen les experiències i que seran diversos. Si escollim les i els participants perquè s’identifiquen amb la mateixa opció sexual, caldrà tenir present com la classe social, l’entorn en què viuen (rural o urbà, centre o perifèria) i els aspectes familiars, entre altres elements, interaccionen en cadascú.
- Si estem valorant un programa i en tenim opció, podem crear un grup de control: d’una banda, treballem amb un grup els membres del qual han estat beneficiaris del programa i, de l’altra, amb un grup de joves que no hi han participat. Això ens permetrà establir comparacions.
- Si volem abordar temes delicats com ara el racisme, el sexisme o la LGTBIfòbia és interessant, si no necessari, treballar per separat amb joves que hagin patit o puguin patir situacions similars, tant per obrir un espai de seguretat per a l’expressió de malestars com per evitar que es puguin veure exposats davant de la resta. Amb el grup focal no pretenem confrontar posicions, ni resoldre conflictes, sinó entendre’n les causes i recollir punts de vista.
- L’expressió grup d’iguals, molt utilitzada en el treball amb adolescents, no ens ha de confondre: sempre hi ha desigualtats i jerarquies, fins i tot entre la gent més jove, i també hem d’observar-les i recollir-les durant els debats en grup.
Combinació de tècniques
Combinar tècniques de recollida de dades ens permet, d’una banda, detectar temàtiques o qüestions clau i, de l’altra, aprofundir en aquelles que vagin sorgint durant el procés de recerca.
El qüestionari funcionarà com a termòmetre sobre les qüestions que considerem d’entrada. A partir dels resultats que ens proporcioni obtindrem temes per al debat en un grup de discussió, cosa que ens permetrà perfilar i contextualitzar millor les dades.
Un grup de discussió pot posar sobre la taula certes temàtiques, opinions o situacions en les quals vulguem aprofundir mitjançant una entrevista personal, en què podrem construir un relat molt més complet i demanar per les causes i motivacions personals, les referències dels discursos, fets concrets i visions de futur.
Alguns exemples
> M. Alfaro Gonzáleza, M. E. i altres (2015) «Hábitos sexuales en los adolescentes de 13 a 18 años», Revista de Pediatría de Atención Primaria, vol.17, núm. 67, Madrid, juliol-setembre 2015. Disponible aquí.
Aquest estudi, entre molts altres, il·lustra el que hem assenyalat més amunt, que queda palès en les afirmacions recollides en el següent fragment:
«La població adolescent és especialment vulnerable als riscos relacionats amb la seva conducta sexual, atès que es tracta d’un període de maduració i experimentar forma part d’aquesta etapa evolutiva. L’embaràs en adolescents i la maternitat primerenca s’associen amb el fracàs escolar, el deteriorament de la salut física i mental, l’aïllament social, la pobresa i altres factors relacionats. D’altra banda, no fer servir mètodes anticonceptius de barrera augmenta el risc d’infeccions de transmissió sexual (ITS), amb conseqüències greus a curt i llarg termini sobre a salut biopsicosocial dels adolescents.»
Parteix de diversos supòsits:
- L’adolescència és només un període de pas, d’evolució cap a l’edat adulta, en què tindrà lloc la «veritable» activitat sexual. Les i els adolescents desitgen «experimentar».
- La conducta sexual individual és la causa que condueix als riscos.
- L’embaràs és la causa de multiplicitat de problemes (fracàs escolar, deteriorament de la salut, aïllament social, pobresa...). Tanmateix, la pobresa o l’aïllament social no es consideren possibles elements que puguin portar a prendre la decisió de continuar amb un embaràs (manca d’expectatives futures vinculades als estudis, a la vida professional, etc.).
En els resultats de l’estudi s’afirma: «La majoria asseguren que fan servir algun mètode anticonceptiu en les seves relacions (91,3 %), però encara hi ha un 8,7 % que no n’utilitza cap». És a dir, una majoria aclaparadora de les i els adolescents a qui s’ha entrevistat fan servir preservatiu. Tanmateix, la conclusió de l’estudi és «malgrat que es consideren prou informats sobre sexualitat i ITS, els adolescents presenten comportaments de risc en les activitats sexuals». Aquesta afirmació no només és imprecisa, sinó que no ens ajuda a entendre quines són les necessitats de les i els adolescents respecte a la seva sexualitat ni si les situacions que viuen són situacions desitjades o suposen alguna mena de problemàtica sobre la qual puguem actuar.
Combinació d’enquesta i observació d’intervencions
> Pichardo Galán, J.I. i altres (2007) «Actitudes ante la diversidad sexual de la población adolescente de Coslada (Madrid) y San Bartolomé de Tirajana (Gran Canaria)», FELGTB, Madrid. Disponible aquí.
En aquest estudi es va combinar una enquesta autoadministrada i gestionada pels instituts i l’observació, per part d’un equip investigador que no va intervenir en cap cas, en xerrades realitzades per voluntaris del Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals de Madrid (COGAM). Es van obtenir 4.636 qüestionaris de joves entre 11 i 19 anys.
A Coslada es va dur a terme l’estudi a set centres escolars, a més de 3.000 joves a partir d’onze anys. La resposta en general va ser bona així com la disposició per part dels centres, tot i que en algun cas el centre o part del professorat considerava que l’enquesta o el tema de les xerrades no eren «adequats». Això demostra la importància de tenir en compte el context i com diversos factors poden condicionar l’ús d’eines, provocar que un projecte sigui rebutjat o encoratjat, o influir en els resultats. En aquest cas, l’autoritat del professorat a l’aula o de la direcció al centre són elements que no s’han de perdre de vista.
A San Bartolomé de Tirajana (Maspalomas) es va seguir un procediment semblant, però a més, es va involucrar les famílies facilitant-los qüestionaris en paper, un full d’instruccions i cartes de presentació que les i els estudiants portaven a casa, cosa que va suposar una resposta més bona que quan els qüestionaris es feien en línia.
«L’enfocament qualitatiu es va dur a terme a través del programa de xerrades per a estudiants sobre diversitat sexual que ofereix el Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals de Madrid (COGAM), sota el nom “Expulsem l’homofòbia dels centres educatius”. Les tretze investigadores de l’equip hi van assistir com a observadores. Aquestes xerrades es proposaven amb un format obert i participatiu i es desenvolupaven seguint un esquema de preguntes i respostes, de manera que permetien fer-se una idea de les opinions, dubtes i inquietuds pel que fa a la diversitat sexual i la sexualitat per part dels i les estudiants. Els qüestionaris sempre es van passar abans de les xerrades per no condicionar les respostes.»
La temàtica de l’estudi no és menys rellevant que el mètode escollit: tot i que la sexualitat és un assumpte que s’aborda mínimament en l’àmbit educatiu, el professorat n’opinarà i en posarà en dubte la pertinència. En tots dos casos, les i els adolescents van demostrar que tenien molt a dir i que estaven preparades per parlar del tema. Fins i tot s’apunta que l’enquesta i les xerrades van provocar que sorgissin debats necessaris, però invisibilitzats fins llavors.
«Per abordar la qüestió de la diversitat sexual dels i les adolescents vam pretendre no centrar-nos en l’orientació sexual [...], cosa que permetia que els entrevistats no haguessin de tancar-se en comportaments estancs ni definir-se en termes d’orientació sexual, sinó simplement expressar cap a quin sexe es dirigia el seu desig.»
Tot i que la metodologia està definida per aquestes dues eines (enquesta i observació), també es pot observar el procés de la recerca i la gestió amb els centres i extreure’n informació. De fet, a l’informe es fan algunes apreciacions que es basen en observacions obtingudes en les reunions amb el professorat, en les reaccions del centre, en converses personals i en els contactes establerts:
«[...] No deixa de sorprendre la invisibilització de l’homofòbia en el context educatiu: en una de les reunions amb professors, en plantejar la necessitat de fer front a l’assetjament escolar per homofòbia, un dels professors va comentar que no té res a veure el bullying o assetjament escolar amb l’homofòbia. Les dades d’aquest estudi no diuen el mateix.»
Apunten que una de les principals conclusions de l’estudi és la manca d’educació sexual a les aules i, quan n’hi ha, es fa des d’una perspectiva heterosexista:
«Una de les principals conclusions d’aquest informe és que no només no es parla de diversitat sexual a les aules, sinó que no s’hi parla d’educació sexual en general. A la majoria d’estudiants els agradaria saber-ne més: un 55,2 % demana més informació sobre el tema. Els tallers sobre sexualitat que es fan a les escoles tenen un gran èxit entre els estudiants, tot i que de vegades es queden curts, són impartits per persones externes al centre i tenen una visió heterosexista” (Generelo, Pichardo i Galofré, 2006).
Al final del document es poden consultar el qüestionari utilitzat i les cartes de presentació per a estudiants, famílies i professorat.
