La crisi sociosanitària i les dades

Al mes de març de 2020, l'Organització Mundial de la Salut va declarar la pandèmia provocada pel virus SARS-CoV-2. El 14 de març, el Govern d'Espanya aprovava l'Estat d'Alarma a tot el territori espanyol per fer front a la situació d'emergència sanitària, imposant el confinament domiciliari estricte fins al dia 2 de maig del mateix any. A partir d'aleshores, es van anar reduint les restriccions, però moltes s'han mantingut fins a finals de 2021. Aquest context de crisi sanitària i socioeconòmica està tenint uns efectes directes sobre el moviment de les persones, sobre les relacions i sobre l'economia global.

Partint de l'evidència que una situació de crisi té un impacte negatiu sobre les desigualtats ja existents, a més de diferencial segons les circumstàncies socials i materials de les persones, considerem necessari incloure la perspectiva feminista en la interpretació de les dades que es generen.

Per entendre com aquesta crisi global està afectant les violències masclistes, tindrem en compte dues tipologies de dades: les que ens parlen sobre algunes de les violències directes que pateixen dones i nenes; i aquells que ens ajuden a entendre algunes desigualtats estructurals, és a dir, violències econòmiques, laborals, que afecten la salut, l'habitatge, els cures de les persones, que faciliten l'existència de les violències directes (físiques, psicològiques, sexuals...) i dificulten la sortida de la violència, alhora que es veuen apuntalades per elles.

Com ja hem assenyalat en altres seccions, la violència masclista és un continuum, un fenomen multidimensional i multifactorial, irreductible a números. No obstant això, és necessari i útil fer-la visible ja que ha estat històricament amagada i, per això, naturalitzada.
Cal recordar, això sí, que les dades mai reflecteixen la totalitat de les violències existents, ja que representen, per exemple, només les denúncies policials (segons la Macroenquesta de Violència de Gènere de 2019, només el 21,7% de les dones que van declarar haver patit violències masclistes havien denunciat, taxa que es reduïa al 5,4% si la violència havia estat exercida per la parella actual) o l'ús de serveis públics d'atenció a les violències.

Confinament: disminució de denúncies i augment de trucades a telèfons d'informació i atenció

Durant els mesos de confinament domiciliari, es van observar canvis en dos dels indicadors principals: les denúncies policials i en jutjats, i les trucades als números d'atenció i informació sobre violència de gènere:

 

Durant els mesos de confinament es va registrar una disminució de més del 30% en les denúncies respecte al 2019. Podem apuntar diverses causes aparents, que estudis més a mig i llarg termini hauran de corroborar: el confinament al domicili va generar, potser, més control per part de l'agressor; els serveis d'atenció presencials es van tancar en un primer moment limitant els canals de denúncia; les restriccions en el desplaçament van limitar l'accés de les dones a comissaries i jutjats; i els espais de detecció com són els centres de salut o les escoles també estaven tancats.

Durant els mesos següents es van registrar petits repunts i el 2021 els valors han tornat a la seva tendència habitual.

L'increment substancial de trucades als telèfons d'atenció, tant estatals com autonòmics, pot ser degut a diversos factors també: el tancament dels serveis habituals i la situació d'incertesa va provocar que tant les dones afectades com les i els treballadors/es socials busquessin informació telefònica; la restricció de moviments va traslladar les consultes presencials a les telefòniques.

Però com apuntàvem, és necessari visibilitzar dades que ens parlin sobre les desigualtats sistemàtiques, agreujades en moments de crisi, per situar aquests indicadors en una panoràmica més general. A la següent entrada podem visualitzar alguns indicadors estructurals.