Elements històrics i socials:: El fet que les violències masclistes hagin estat considerades com un fenomen natural —de vegades, fins i tot, biològic— dificulta que els indicadors siguin reconeguts com a tals, i en alguns casos, que siguin compresos per part de la població (per exemple, a l’hora de respondre enquestes). El moviment feminista ha lluitat per visibilitzar les violències i continua lluitant per la manera en què es visibilitzen. Per exemple, la naturalització dels comportaments com a típicament femenins o típicament masculins sol justificar actituds masclistes alhora que culpabilitza les víctimes en considerar les seves actituds o comportaments com a causes de les agressions.

Elements conceptuals: En la nostra societat hi ha un ordre sexe-gènere patriarcal, binari i heterosexual que determina les relacions entre homes i dones com a relacions de desigualtat de poder. A més, també jerarquitza la sexualitat i la identitat sexual. En aquest sentit, tot i que la violència de gènere ha estat concebuda institucionalment com la violència que exerceix l’home sobre la dona dins d’una relació de parella (LO 1/2004), el moviment feminista ha visibilitzat moltes altres formes de violència, dins i fora de la parella, i hi ha inclòs no només les dones, sinó també els infants i les persones del col·lectiu LGTB+. A més, el feminisme antiracista i interseccional ha posat sobre la taula la necessitat de tenir en compte altres variables més enllà del gènere, com la classe social i les desigualtats i les discriminacions que es deriven del racisme i les lleis d’estrangeria.

Elements polítics: Els objectius plantejats i l’agenda política determinaran quins indicadors fem servir. Per exemple, hi pot haver un interès polític a visibilitzar fets individuals i poca voluntat de visibilitzar l’abast de les polítiques que es despleguen, els recursos i les responsabilitats institucionals. En general, observem dues tendències fonamentals: visibilitzar els problemes que afecten a les dones (violència, conciliació, etc.) i la transversalitat de gènere (incloure la variable sexe-gènere en els estudis «generals»). Tanmateix, falten models més amplis que abordin la construcció de les desigualtats, com canvien en el temps i per què; que tractin la revictimització (les violències que reben les víctimes en interposar denúncies, en accedir als serveis públics i d’atenció); que avaluïn les respostes polítiques que es donen en un sentit ampli, des de l’atenció directa a les víctimes fins a la prevenció i el treball per garantir el dret de les dones i nenes a viure sense violència.

Elements metodològics:

- Quan predomina la perspectiva individualista sobre l’estructural, es formulen més preguntes sobre com són les violències i a qui afecten, i menys sobre el seu reconeixement social, les respostes institucionals, l’acompanyament i la reparació dels danys, la prevenció i les desigualtats socioeconòmiques que les encoratgen.

- Posar el focus en una banda o l'altra suposa una gran variablitat en els indicadors: els indicadors diferiran si el posem en la dona com a víctima, en com es construeix la masculinitat, en la societat masclista, etc. Posar el focus en el comportament de les víctimes porta a culpabilitzar-les.

- Els tipus d’indicadors varien també segons la font o l’organisme de recollida. En aquesta entrada detallem les principals fonts d’indicadors que hi ha a l’Estat espanyol. La gran variabilitat d’indicadors en dificulta la comparació.

- La gran variabilidad de indicadores existentes dificulta la comparación.

- Com hem dit, les característiques del fenomen que es vol mesurar poden dificultar la interpretació de la prevalença (un concepte manllevat de l’epidemiologia que indica la proporció de persones afectades en una població). El fet de declarar en una enquesta que s’ha patit violència masclista implica saber detectar-la, assumir que s’ha patit i estar disposada a exposar-se. Si es mesura la prevalença a través de les denúncies policials, es mesurarà un percentatge molt baix dels casos de violència existents (segons la Macroencuesta de violencia contra la mujer, de 2019, només el 5,4 % de les dones entrevistades que van declarar que havien patit violència per part de les seves parelles van interposar denúncia).

- Hi ha indicadors amb biaixos importants, com ara el nombre de denúncies a comissaria, perquè només es denuncia un petit percentatge de fets i a més tan sols es comptabilitzen aquelles denúncies que tenen recorregut. No hi ha dades sobre la violència institucional rebuda en el curs de les denúncies.