En l’informe sobre la joventut a l’Estat espanyol de 2020, podem estimar el consentiment dins de les relacions sexuals de la població jove gràcies a la pregunta: “Com probablement saps, hi ha vegades en què les relacions sexuals no són consentides fins i tot amb persones que coneixes. Quina de les afirmacions següents s’ajusta més a la teva realitat?”.
El 80 % dels nois i el 72,6 % de les noies van reportar haver fet només coses que els venia de gust en les seves relacions sexuals. És a dir, el 8,2 % dels nois i gairebé l’11 % de les noies van tenir relacions sexuals que no haurien volgut tenir, mentre que el 5,5 % dels nois i l’11,1% de les noies van dir que sí que volien tenir una relació sexual amb “aquesta persona” però van fer coses de les quals no estaven convençudes i després es van sentir malament. Tot i que aquestes dues últimes respostes no tenen per què significar que es tracti de pràctiques no consentides, sí que poden ser un indicador indirecte del consentiment. Per tant, la pregunta assenyalada més amunt ens permet quantificar la prevalença aproximada de relacions sexuals no consentides (i/o no desitjades).
Al qüestionari utilitzat per a l’estudi La situación de la violencia contra las mujeres en la adolescencia en España, que van respondre 13.267 joves de tot l’estat, el 14,2 % de les dones joves van declarar haver-se sentit pressionades sexualment. A més, el 4,9 % de totes les adolescents van reconèixer haver patit violència sexual, és a dir, que no només hi va haver pressió sinó que es van perpetrar les agressions:
La pressió l’exercia principalment un home (97,4 %) amb les següents característiques no excloents: gairebé en el 56 % dels casos, el “noi amb el qual sortien, volien sortir o que volia sortir amb elles”; en el 24 %, “un home bastant gran” (en el 2,8 %, el seu pare, en el 16 % un altre familiar, en el 15 % un conegut de la família, i en el 3,3 % personal del centre escolar). Aquestes dades demostren que, quan parlem de violències masclistes i joves, cal que posem el focus també en la violència que les persones joves reben per part de les persones adultes. Emmarcar les violències masclistes en un context adultocèntric —en què els homes adults són els que exerceixen poder de forma estructural i, a més, serveixen de model per als nois joves— pot millorar la prevenció, tal com demostràvem en aquest estudi qualitatiu portat a terme el 2023.
Existeix una relació clara entre la violència de gènere a la parella i la violència sexual: les noies que havien viscut violència de gènere a la parella van declarar haver patit més violència sexual, tant dins de la parella com al llarg de la seva vida. I encara més si la violència a la parella va ser múltiple i freqüent: fins al 44,8 %.
Díaz-Aguado et al. van identificar, en aproximadament 6.500 noies, tres grups en funció de diferents situacions de VMP. El primer grup, definit “sense violència” (a priori, sense conductes de maltractament dins de la parella), va concentrar la majoria d’aquestes adolescents (62,8 %). El segon grup en va aglutinar el 31,7 %, que van declarar haver viscut VMP, principalment abús psicològic i control. El 5,5 % restant va constituir el tercer grup, en què les adolescents sovint van patir violències múltiples dins de la parella (abús psicològic, control i agressions físiques i sexuals).
Per acabar, per bé que la taxa de denúncia és molt baixa, a Catalunya, els delictes recollits pel Departament d’Interior mostren que les dones joves són les principals afectades:
