Desigualtats estructurals i crisi sociosanitària
Una de les conseqüències directes del confinament, en una economia basada en el consum -especialment de turisme i oci, on es va produir un cessament total de l'activitat-, ha estat la pèrdua de llocs de treball. Davant la manca de mesures socials de protecció, es produeix l'empobriment dels llars. La situació de partida no és la mateixa segons el gènere i, com podem apreciar en alguns indicadors, també ve determinada per la nacionalitat de la persona (disposem de poques dades segregades per nacionalitat).
No disposem de dades que identifiquin la població trans ni les treballadores i treballadors sense contracte, tot i que l'OIT i l'OMS estimen que s'han perdut milions de llocs de treball irregulars durant la pandèmia.
Tot i que les dones ocupen menys llocs de treball, s'han acollit en major mesura als ERTO (expedient de regulació temporal de l'ocupació), la fórmula que ha imposat el govern per pal·liar acomiadaments. Acollir-se a un ERTO, si bé evita l'acomiadament, suposa una reducció del sou.
La pandèmia ha tingut forts impactes en el món del treball a nivell global. Les i els treballadors més precaris no només s'han vist més afectats, sinó que la recuperació és més difícil i lenta en el seu cas. L'Organització Internacional del Treball recull dades a aquest respecte en aquesta secció dedicada als impactes de la COVID-19.
Viure en parella i tenir fills redueix, en general, l'activitat laboral de les dones. Aquestes dones són les que han vist la seva activitat laboral reduïda en major mesura a causa de la pandèmia. Aquesta dada ens interessa especialment per tenir en compte els recursos amb els quals compten les dones per sortir de la violència masclista:
El confinament domiciliari ha suposat un canvi radical en les formes de socialització de la majoria de la població, però hem de tenir en compte, especialment, aquelles persones que vivien soles a principi del 2020 i que s'han vist obligades a fer front així a la limitació de moviments i d'interacció social (seria també interessant valorar els impactes de les xarxes comunitàries que es van generar informalment). Entre elles, destaquem les persones majors de 65 anys i les persones adultes amb menors a càrrec, en ambdós casos majoritàriament dones:
Una altra qüestió a tenir en compte és l'exposició al virus. Si valorem el sector sanitari en funció del gènere, veiem com les dones ocupen la majoria dels llocs de treball que han estat en contacte directe amb les persones infectades.
Estudis i informes
> Drets sexuals i reproductius:
Com ha estat l'accés als serveis d'atenció en salut sexual i en salut reproductiva? S'han garantit els drets en aquest camp? O, al contrari, s'han vulnerat drets bàsics que ja havia costat conquerir?
La salut i els drets sexuals i reproductius a la ciutat de Barcelona, 2020:
Estadística de la interrupció voluntària de l'embaràs a Catalunya, 2020
Projecte en curs "Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: maternitat i Covid-19 a Catalunya" de la Càtedra Unesco, dones, desenvolupament i cultura.
> Estudis específics sobre els impactes de gènere:
