Fonts i tipus d'indicadors
El tipus d’indicadors emprats depèn d’on posem el focus i de les preguntes que es plantegen davant d’una qüestió. Molts dels indicadors en relació amb les violències masclistes pretenen informar sobre com són les violències, amb quina freqüència es donen i a quantes dones afecten (si és que no afecten a totes les dones).
Alguns indicadors que es recullen de manera sistemàtica són les dades de registre que podem trobar en diverses fonts d’informació:
| Font | Indicadors |
| Instituts d’estadística | Víctimes mortals |
| Cossos de seguretat i policials | Denúncies i detencions |
| Dependències policials | Judicis, condemnes, ordres de protecció, mesures penals, etc. |
| Serveis i recursos | Usuàries ateses i respostes donades pels serveis |
Dades estadístiques
Una altra classe d’indicadors són els que fa servir l’estadística oficial (instituts i observatoris) per recollir dades sobre la població en general i per dur a terme les enquestes específiques sobre violències masclistes. De moment, comptem amb enquestes sobre la prevalença i els efectes de les violències i sobre la percepció social que se’n té.
En aquest cas, els indicadors venen determinats per les legislacions i normatives que s’han elaborat per fer front a la violència contra les dones.
Declaració i plataforma d’acció de Beijing, Organització de les Nacions Unides (ONU) (1995).
Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència cap a les mujeres, conegut com a Conveni d’Istanbul, del 2011 i ratificat per Espanya el 2014.
Estat espanyol:
Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Butlletí Oficial de l’Estat, 29 de desembre de 2004, núm. 313, p. 442166 a 42197.
Reial Decret-Llei 9/2018, de 3 d’agost, de mesures urgents per al desenvolupament del pacte d’estat contra la violència de gènere. Butlletí Oficial de l’Estat, de 4 d’agost de 2018, núm. 188, p. 78281 a 78288.
Catalunya:
Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de 2 de maig de 2008, núm. 5123.
Els indicadors utilitzats per l’Institut Nacional d’Estadística tenen com a referència la Llei Orgànica 1/2004 i, per tant, fan servir els termes violència de gènere i violència domèstica per recollir informació. Es defineix la violència de gènere com «qualsevol acte de violència física o psicològica (incloent-hi les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat) exercit contra una dona per part l’home que sigui o hagi estat el seu cònjuge o bé que hi estigui o hi hagi estat lligat per una relació similar d’afectivitat, encara que fos sense convivència». Aquesta definició exclou la violència exercida per homes que no estan lligats a la víctima per una relació similar al matrimoni.
Font: INE
La definició de la violència de gènere que conté la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, té com a conseqüència la construcció d’indicadors en dos grans grups: les violències dins de la parella o exparella i les violències fora de la parella.
És el que succeeix amb la Macroenquesta de Violència contra la Dona, de 2019, en què trobem indicadors per tipologia de violència (física, sexual, psicològica emocional, control, econòmica, etc.); per prevalença i per freqüència (al llarg de la vida, en els darrers quatre anys, en els últims dotze mesos); pel perfil de la víctima (edat, discapacitat, lloc de naixement i residència) i pel perfil de l’agressor. A més, es tenen en compte altres indicadors com ara les conseqüències de la violència sobre la salut (lesions, tipus de lesions, assistència mèdica, seqüeles psicològiques, consum de substàncies, absentisme laboral, discapacitat); sobre filles i fills (víctimes de la violència, presència i cohabitació); les denúncies (interposició de denúncies, reacció de l’agressor, retirada de la violència, característiques de la víctima); l’assistència formal rebuda (contacte amb els serveis d’ajuda, recerca d’ajuda formal); les persones de l’entorn i la sortida de la violència (ruptura de la relació, sortida de la violència).
Un altre grup d’indicadors s’inscriu en la categoria d’assetjament sexual o assetjament reiterat, en què es fan servir indicadors com la prevalença, la freqüència, el tipus de vincle amb l’agressor, el consum de substàncies a conseqüència de l’assetjament, la denúncia i la recerca d’ajuda formal i informal.
També hi ha indicadors que fan referència a desigualtats estructurals, tanmateix es posa el focus en la víctima, a qui conceptualitza com «dones especialment vulnerables». Aquí els indicadors són: discapacitat, edat (dones joves i dones més grans de seixanta-cinc anys), dones nascudes a l’estranger i dones residents en municipis petits.
Dades recollides pels serveis i recursos
D’altra banda, hi ha els indicadors que s’utilitzen per recollir dades als serveis i recursos d’atenció i acompanyament per violències masclistes. Aquí la variabilitat encara és més gran, ja que hi ha serveis que depenen directament de l’administració i n’hi ha que estan externalitzats a entitats i associacions, tenen diferents abordatges de la violència, una disponibilitat molt variable de recursos, per no parlar de les desigualtats territorials.
Com a exemple de la dificultat per recollir dades a causa de la variabilitat dels indicadors, podem observar el cas de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) de Barcelona, que el 2019 va detectar cent casos de víctimes de tràfic, amb els seus propis indicadors, mentre que els cossos policials només en van identificar formalment deu. Segons l’informe de la Unitat, el nivell de proves exigit per la policia per a la identificació com a víctima obstaculitza l’accés als serveis de protecció. Podeu consultar l’informe complet aquí.
Propostes de sistemes d’indicadors
L’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE) proposa un sistema d’indicadors mínims per avaluar la situació de les dones a Europa. N’hi ha 132 que fan referència a la violència de gènere i estan dividits en nou categories..
Podeu consultar aquesta pàgina, per comprovar si cadascun d’aquests indicadors es recull a cada país de la Unió Europea.
L’Institut també ha elaborat l’Índex de la Igualtat de Gènere, que resulta de la combinació d’indicadors que pertanyen a sis dimensions: feina, salut, diners, temps, coneixement i poder. Els indicadors de violència no estan inclosos en el càlcul de l’índex. En aquesta pàgina, hi podeu consultar l’índex europeu i el dels vint-i-vuit països membres.
Entre la pàgina 32 i la 35 hi trobareu els trenta-set indicadors elaborats sobre violències masclistes, que posen el focus en la resposta de les institucions davant la violència.
