Els estudis sobre la Joventut en l'Estat espanyol

Els primers estudis, a través d’enquestes a la població, comencen a desenvolupar-se als anys seixanta del segle passat. A partir d’aleshores, s’elaboren coincidint amb moments polítics en què el jovent ha estat vist com un problema per al règim. La primera enquesta important d’àmbit nacional es realitza el 1960, motivada pels moviments socials que s’estaven produint en contra del règim polític franquista.

Se’n fan diverses més fins al 1982, que tenen per objecte principal la moral i els valors socials, en contextos significatius (resistències al règim franquista, maig del 68, eleccions...) i amb objectius polítics clars (Zárraga, 2015). Juntament amb les enquestes nacionals, s’elaboren també les enquestes de la Fundación Santa María, finançades per l’Església, des dels anys seixanta fins al 2010, centrades en la moral i les creences del jovent, en grups de població entre els quinze i els vint-i-quatre anys.

A partir del 1985, any internacional del la joventut, es consolida la franja poblacional de quinze a vint-i-nou anys i s’amplien les temàtiques d’interès. La joventut passa a ser vista com una categoria analítica en si mateixa i no només com un període de transició, tot i que la «inserció» en la vida adulta continua sent central. De manera que els principals temes que s’aborden són la feina i les condicions de vida, i a partir del 2008 apareixen temàtiques relacionades amb la crisi econòmica, com ara l’emancipació i la precarietat. Hi ha qüestions com l’emancipació tardana, la baixa taxa de fecunditat i l’atur que ja són clàssiques a l’Estat espanyol i que configuren les preocupacions socials sobre el jovent.

La joventut, com la infantesa o l’adolescència, és una construcció social que, com a categoria d’anàlisi tendeix, freqüentment, a homogeneïtzar el grup social que pretén descriure. Això significa invisibilitzar-ne les diversitats i desigualtats. A més, no hem d’oblidar que la categoria de gènere no s’ha tingut en compte fins fa molt poc, cosa que ens permet considerar els estudis sobre el jovent espanyol com estudis sobre els homes joves, o sobre la masculinitat i els problemes que l’afecten. Els estudis sobre conductes violentes i delictives, entre altres, estan centrats en conductes bàsicament masculines, invisibilitzant les dones joves, tot i que les dades disgregades mostren grans diferències entre homes i dones. «En aquest sentit, el protagonisme masculí en els estudis s’explicaria, fonamentalment, perquè el que en general s’ha estudiat no és el jovent sinó el “problema social”.» (Berga, 2015, p.194)

Veiem també discursos contradictoris en què el jovent es considera un problema i una amenaça (ni-ni, abús de substàncies, conductes de risc), alhora que l’única opció futura de canvi. De fet, a Espanya han escassejat estudis específics sobre la qualitat de vida i el benestar de les i els joves, des d’una perspectiva objectiva i subjectiva (Moreno, 2015), mentre que els problemes i riscos continuen al punt de mira.

Tècniques per a avaluacions amb joves

Els estudis sobre joves, així com les polítiques i els programes orientats a la joventut, en la pràctica, engloben una àmplia franja d’edat que va des de l’adolescència fins a ja entrada l’edat adulta. Per tant, és difícil establir orientacions específiques respecte a les tècniques d’avaluació. El que hem apuntat en l'apartat d’adolescentsés perfectament vàlid per als estudis quantitatius i qualitatius realitzats amb joves.