El gènere a debat

Donna R. Podems* ens ajuda a distingir entre l’avaluació amb enfocament de gènere —una modalitat que ha esdevingut gairebé obligatòria en l’àmbit internacional en el sector de la cooperació i les polítiques de desenvolupament i socials— i l’avaluació feminista. Es pregunta per què hi ha molts més estudis que fan servir el terme enfocament de gènere i s’adona que l’etiqueta de feminista resulta problemàtica: és poc acceptada per finançadors i, fins i tot, mal rebuda pel públic en general. Veurem per què.

L’enfocament de gènere en l’avaluació

A partir dels anys cinquanta, es va començar a parlar d’enfocament de gènere en el context de drets humans i benestar i en les intervencions orientades als països «subdesenvolupats» o del «Tercer Món», més tard anomenats —de forma més políticament correcta— «en vies de desenvolupament». Als anys setanta sorgeix la idea que les dones són una part important del creixement dels països i es considera «la dona» com una categoria analítica i operativa en la recerca. Aquesta perspectiva es posa molt de moda als anys noranta, però no es qüestionen els factors estructurals com a causants de la desigualat. La desigualtat i la pobresa continuen sent «mals endèmics» en determinades parts del món, que no tenen res a veure amb les relacions de poder geopolítiques.

Les teories del desenvolupament s’interessen per les dones: sota un enfocament liberal que defineix esglaons que condueixen cap al progrés econòmic, les activitats que duen a terme les dones no produeixen tanta «riquesa» com les dels homes. D’acord amb aquesta lògica, les avaluacions dels programes de desenvolupament vinculen la posició de les dones amb els canvis i els nivells de progrés que experimenta un país donat.

Als vuitanta sorgeix la perspectiva «gènere i desenvolupament», segons la qual les relacions de gènere són una categoria analítica. Apareixen preguntes sobre qui fa què i es comencen a recopilar dades que recullen l’accés als recursos i el control que se’n té en funció del gènere. Aquest enfocament se centra més en les relacions entre els gèneres i posa el focus sobre les dones: en molts casos es pot considerar feminista. Cada cop es tendeix més a considerar que les diferències entre homes i dones són més aviat estructurals i culturals (en comptes de biològiques) i, en alguns casos, es tenen en compte les diverses experiències d’opressió encarnades per diferents dones, segons la classe, la raça, etc.

Sota la influència dels feminismes

Diverses autores argumenten que els enfocaments de gènere desenvolupistes responen a pressions econòmiques i de les agències de desenvolupament, més que a la influència del feminisme. N’hi ha altres que apunten, a més, que la base de tota metodologia feminista en l’avaluació és la idea que la iniquitat de gènere desemboca en la injustícia social (Seigart i Brisolara, 2002). Com que no existeix una avaluació que no sigui política, l’enfocament feminista problematitza les relacions de gènere, les categories de sexe i gènere (pot posar en qüestió les categories prèvies amb què ens acostem a un projecte a l’hora d’avaluar-lo, per exemple, per detectar a qui li arriben els recursos i a qui no), els rols i les relacions de poder.

Un marc feminista considera que el coneixement està subjecte a uns marcs d’interpretació i a relacions de poder i, metodològicament, mira d’escoltar diferents veus en contextos en què hi ha uns coneixements que són privilegiats davant d’uns altres.

L’avaluació feminista reconeix obertament els seus objectius polítics i procura prendre consciència també d’aquells que són implícits, els quals poden desembocar en efectes positius o negatius sobre els participants dels projectes (stakeholders). Es caracteritza per la reflexibilitat: la persona investigadora reconeix que parteix d’un punt de vista que condiciona el procés d’avaluació, se situa en aquests condicionants, els explicita i hi reflexiona.

Les autores Kathryn A. Sielbeck-Bowen, Sharon Brisolara, Denise Seigart, Camille Tischle i Elizabeth Whitmore resumeixen l’avaluació feminista en sis punts:

Els enfocaments de gènere han desenvolupat mètodes per recopilar informació que poden ser útils als enfocaments feministes, per tant, tots dos enfocaments són complementaris. L’avaluació amb enfocament de gènere no se centra a canviar activament la vida de les dones, sinó que pretén descriure-la. L’avaluació feminista mira d’entendre per què les intervencions impacten de manera diferent sobre els homes i les dones. De vegades, també busca combatre la iniquitat social d’una forma obertament política.