Què fem amb la informació?
En tota organització es treballa amb una quantitat important d’informació sobre els programes i intervencions que es duen a terme. Des de calendaris interns fins a guies operatives, recursos i altres materials de treball, passant per qüestionaris de satisfacció, observacions que queden apuntades a alguna banda o correus electrònics que no es classifiquen.
En un altre apartat parlem sobre l’"avaluabilitat" com un dels criteris de l’avaluació. Es tracta de valorar en quina mesura disposem d’informació útil per saber com funciona un programa o quins resultats ha obtingut (per exemple, si tenim dades sobre les persones que hi han participat, quanta gent hi ha participat, si n’hem recollit les opinions sobre la marxa o en tenim el contacte per enviar-los un qüestionari). També es tracta d’esbrinar, però, si tenim accés a les fonts; si hi ha documents sobre la planificació i els continguts del programa; si els objectius, la visió o la missió del programa, pla o servei estan recollits per escrit.
El sistema d’informació és la forma estructurada en què emmagatzemem totes aquestes dades i discursos.
Per anar bé, cal que s’elabori des de la planificació de la intervenció, és a dir, que el programa mateix especifiqui com sistematitzarà certa informació que després serà útil per avaluar i fer seguiment. Si no ha anat així i hem «arribat tard» serà un dels elements que caldrà treballar en l’avaluació a fi de millorar la intervenció.
-> Recordeu que a l’hora d’emmagatzemar informació sobre usuàries i usuaris, treballadores i treballadors i altres col·laboradores i col·laboradors, cal tenir en compte la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.
A l'article "Estado actual de la salud afectivo-sexual de las personas con diversidad funcional en España" (María Honrubia, Marta Hernández y Esther Sánchez), trobem un exemple d'ús de les dades recollides per un servei d'atenció per a generar un coneixement útil per a millorar el servei, però també per impulsar altres projectes que busquin adaptar-se a les necessitats de les persones amb DF. Al llarg de cinc anys, es va recollir informació sobre les demandes d'informació realitzades a un servei de consultes telefòniques i en línia, i es va poder constatar la necessitat de l'educació sexual, així com l'interès creixent en la masturbació i l'assistència sexual.
Característiques del nostre sistema d’informació:
- Cal que la informació sigui fàcil de recollir i fàcil d’emmagatzemar. Per exemple, si elaborem fitxes d’una pàgina perquè l’equip les empleni després de cada acció (en acabar un taller, una xerrada o l’atenció a una usuària) podrem establir comparacions, comprovar quants cops s’ha dut a terme i qui l’ha dut a terme. En la secció FITXES en trobareu alguns exemples.
Preguntes per valorar el sistema d’informació:
- Es disposa d’informació suficient sobre els diferents aspectes de la intervenció, servei o pla?:
planificació continguts materials i recursos utilitzats persones que han estat beneficiàries del servei equip: qui ha fet què, temps dedicat, formacions específiques, etc. imprevistos i improvisacions de l’equip resultats obtinguts
- S’ha establert algun procediment per a la recollida d’informació sobre la intervenció?
- És fiable, àgil, costós?
- S’han definit els indicadors de seguiment?
- En cas que s’hagin definit, són rellevants per respondre a les preguntes de l’avaluació?
- Tenen a veure amb els objectius descrits en la planificació de la intervenció?
- Fan referència a les activitats executades?
- Són fiables?
- Són fàcils d’obtenir?
- Són fàcils d’interpretar?
- S’ha acotat quan cal recollir la informació per a cada indicador?
- S’han assignat recursos suficients per dur a terme el seguiment?
Bibliografia:
Ubillos Landa, S. y Goiburu Moreno, E. “Evaluación del proceso, de resultados e impacto” en Capacitando a las ONG/SIDA: Mejorando la prevención del VIH, 2010, Barcelona, SIDASTUDI. Disponible aquí.
Rebollo, Morales, González e IGOP, Guía Operativa de l’Avaluació de l’Acció Comunitària, 2016, Barcelona, IGOP- UAB.
