Com avaluarem?
Sovint, aquesta pregunta es transforma en: "Com podem avaluar?". El disseny de l’avaluació és el conjunt de mètodes i instruments que desplegarem i depenen dels recursos disponibles.
A més, hi ha "elements influents", és a dir, elements que condicionen el disseny:*
- La conceptualizació. Reflexionar sobre els conceptes clau que guien el programa, explorar-ne el bagatge social, la història, etc.
- Les preguntes avaluatives. Determinar els aspectes en què se centrarà l’avaluació.
- L’elecció de l’aproximació teòrica o el marc conceptual que guia l’avaluació. Per exemple, en una avaluació orientada a la teoria (una avaluació que pretengui posar a prova la teoria del canvi social del programa, és a dir, allò que el programa defineix com a necessari per produir el canvi a través de la seva intervenció) el disseny estarà condicionat per la revisió de la teoria del programa.
- La identificació de la població d’estudi. El sistema d’actors, la definició dels seus rols i el seu grau d’implicació marcarà el tipus d’informació que s’aconseguirà.
- L’anàlisi de les fonts d’investigació. El disseny ha d’especificar les fonts d’informació i també sota quins procediments s’analitzaran.
La tendència general és classificar el disseny avaluatiu de la següent manera:
| Disseny | Què és | Característiques |
| Experimental | És una observació controlada sobre un grup experimental que es compara amb un grup de control. Els grups són aleatoris. Permet controlar les variables. El context és irreal. | Es poden obtenir dades fiables sobre resultats. Té una alta validesa interna, però una baixa validesa externa. S’ha criticat que els grups solen ser conscients de la seva condició de control. |
| Correlacional | És una observació similar a l’experimental, però que no compleix tots els requisits. S’estructura l’observació a partir de les variables escollides. | Molt aplicat en ciències socials. La tècnica més utilitzada és l’enquesta per qüestionari. |
| Observacional | No hi ha manipulació ni selecció de variables. La persona investigadora té un paper passiu. S’aplica en ambients naturals. | És ideal en els primers passos d’una investigació. |
Al disseny cal especificar-hi els passos que es faran i els instruments que s’empraran. En aquest sentit, se sol distingir entre els mètodes quantitatius i qualitatius. Ara bé, des d’aquí creiem que l’elecció de mètodes depèn de les necessitats i possibilitats de l’avaluació: què necessitem saber i interpretar i amb quins recursos comptem per recollir dades significatives. Donar un sentit als mètodes que utilitzem ens ajuda a limitar la burocràcia i la generació excessiva de documents.
