Com està funcionant el programa?

Aquesta és la pregunta avaluativa que defineix el seguiment. El seguiment proporciona una visió sobre l’avenç del programa.

Hi ha expertes i experts del camp de l’avaluació que no consideren que el seguiment sigui avaluació, sinó una eina de control intern dels projectes. D’altra banda, s’han desenvolupat eines de seguiment de polítiques públiques, per exemple, o d’altres serveis, com una manera de garantir que compleixin els requisits consensuats. Els observatoris de drets humans solen generar indicadors que permeten discernir si una política o pràctica compleix uns mínims acceptables o, al contrari, viola drets fonamentals de poblacions vulnerabilitzades.

L’observatori de drets sexuals i reproductius de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears és un exemple d’eina de seguiment, l’objectiu de la qual és la divulgació de situacions invisibilitzades. En aquest cas, es busca un canvi social a través de l’observació continuada i la denúncia comunicativa, que de forma indirecta tindria efectes sobre les polítiques públiques. Consulteu aquí el seu lloc web.

El seguiment possibilita introduir millores abans que acabi el projecte, tot i que encara no se’n poden mesurar els efectes, així com recollir dades de manera sistemàtica, que després permetran una mirada global, però ancorada a cada moment del procés.

Si es tracta d’un programa o servei madur, que ja funciona des de fa temps, permet detectar la necessitat de fer-hi adaptacions davant d’un context canviant, per exemple.

Preguntes avaluatives per al seguiment

La població diana rep el servei, recurs o producte de la manera prevista? Hi ha biaixos (grups de població que no el reben o prevalència d’uns quants sobre la resta)?

El funcionament i l’organització són adequats?

Els recursos disponibles són suficients?

Cal dur a terme adaptacions?

Aquestes són algunes de les preguntes que es poden formular. Igual que a l’hora de fer l’avaluació en general, ens hem de marcar objectius plausibles i preguntes que serveixin per assolir-los.

Passos a seguir

Per dur a terme el seguiment hem de planificar quan i com el farem, és a dir, establir un calendari y les eines adequades.

  • Establir el grau de profunditat de l’anàlisi i les preguntes avaluatives.
  • Dissenyar indicadors que generin informació per respondre les preguntes.
  • Crear un sistema d’informació per recopilar totes les dades necessàries durant el programa.
  • er un buidatge de la informació i analitzar-la.
  • En darrer lloc, plantejar propostes de millora per implantar (que siguin factibles amb els recursos i l’equip disponibles).

El monitoratge orientat a institucions o polítiques públiques

El seguiment que incorporen les polítiques públiques sol ser una simple comprovació que les accions s’estan executant tal com s’havia previst. Per tant, els plans que provenen de les polítiques solen disposar d’indicadors quantitatius que resumeixen les intervencions dutes a terme.

Podem trobar un exemple de fitxa de seguiment al «Model de referència per a l’elaboració de diagnòstics i disseny i implantació de plans d’igualtat» que ofereix el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Es tracta d’un manual orientat a empreses per ajudar-les a elaborar el seu informe de seguiment del pla d’igualtat dins de l’organització. Podeu consultar el document complet aquí, la fitxa de seguiment es troba a la pàgina 71 i les successives.

 

D’altra banda, hi ha organitzacions que treballen en el desenvolupament d’eines que permetin dur a terme un monitoratge o seguiment dels plans dels governs. L’objectiu és controlar el grau de compliment dels seus compromisos amb la societat, en especial pel que fa a polítiques socials, atès que consideren que la rendició de comptes que es porta a terme no és suficient.

La plataforma CEDAW, que elabora "informes ombra" a Espanya, és un exemple d’aquest tipus de "vigilància" dels afers públics. En molts casos, es tracta d’investigar més a fons la realitat per esbrinar allò que no revelen els informes i memòries oficials. El desenvolupament deficient de les lleis i reglaments, el mal funcionament dels serveis, la manca de mitjans o les traves socioeconòmiques i estructurals no es tenen en compte, tot i que poden suposar la vulneració dels drets que pretenen garantir determinades lleis.

Les organitzacions de base, més properes a la situació que viuen les persones i amb una mirada de drets humans, de sostenibilitat humana i ambiental (que no sempre és compartida per les institucions o organismes internacionals), poden elaborar indicadors més sensibles que els que ja desenvolupen des de fa anys el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. De fet, els indicadors que creen aquestes institucions —emprats com a "mesura internacional" sobre diversos aspectes de la vida (pobresa, igualtat de drets, qualitat de vida, etc.)— han estat elaborats històricament sota el paradigma de la modernitat (ideal de progrés occidentalista, androcèntric, blanc). Així doncs, han establert nivells de progrés al capdamunt dels quals rau un ideal caracteritzat pel desenvolupament de la indústria i alts nivells de consum. Les organitzacions locals poden contrastar aquesta mirada fent feina des de baix i en el seu context.

Un exemple d’aquesta voluntat de monitoratge, desenvolupament d’indicadors i comparativa entre diversos països d’una regió és el projecte "Mira que et miro", que es defineix així:

"Mira que et miro és una iniciativa regional de monitoratge social sobre els compromisos adoptats al Consens de Montevideo per la Conferència Regional sobre Població i Desenvolupament a l’Amèrica Llatina i el Carib, celebrada el 2013 a l’Uruguai. Un consens històric al sistema de Nacions Unides, perquè aquesta regió reconeix els drets sexuals com a drets humans i proposa accions que garanteixin el gaudi de la salut sexual i reproductiva per a tota la població, sense discriminacions"

Podeu consultar aquesta eina aquí. Per a nosaltres, des de la perspectiva de l’avaluació, té especial interès l’apartat sobre la metodologia emprada, que trobareu a la pestanya "Acerca de" del menú superior.