Algunes classificacions

Aquí presentem diferents classificacions. Hi ha elements que es repeteixen, però és interessant observar totes les possibilitats per escollir la que més s’adapti al nostre cas.

Segons qui avalua:

Interna Una avaluació interna pot ser una autoavaluació o bé pot implicar que comptem amb una part de l’equip que es dedicarà només a aquesta tasca.
Externa Una avaluació externa pot ser un encàrrec que fem a un agent especialitzat i extern o bé una imposició per part de la institució o empresa que ens contracta.

Els recursos d’Avalua+ estan pensats per a avaluacions internes, autoavaluadores o no.

Segons l’objectiu:

Formativa Busca introduir millores durant la implementació d’un programa, per tant, tendeix a realitzar-se abans que conclogui el programa. Sol ser interna i orientada a la formació i l’aprenentatge de l’equip per incorporar millores estratègiques.
Sumativa Pretén comprovar si un programa ha funcionat o no, decidir sobre la seva continuïtat o prioritat. Sol dur-se a terme un cop acabat el programa o servei, és a dir, és una avaluació de resultats i en general és realitzada per agents externs. També s’anomena conclusiva.


Segons el disseny de l’avaluació

Experimental Origen positivista. Treballa amb una mostra controlada i un grup de control aleatori. Mira d’extreure conclusions causals. Es realitza en un context artificial on es poden controlar totes les variables d’observació.
Quasiexperimental Es basa en l’experimental, però en un context real, sense necessitat de controlar-ne totes les variables. Es fa servir molt en les ciències socials, per exemple, l’enquesta per qüestionari.
Observacional La persona que investiga té un paper passiu. No es controla si els canvis són deguts al programa o no. No hi ha manipulació ni selecció de variables. És ideal per als primers passos de qualsevol investigació.
Participativa El medi social en determina el disseny, que ha d’adaptar-se a les necessitats de les persones implicades.

Per veure un exemple d’avaluació experimental amb grup de control podeu consultar aquest informe sobre una experiència del 2005:

Avaluació quantitativa d’un programa d’educació afectivo-sexual

Segons el moment en què s’avalua:

Transversal o longitudinal L’avaluació és present en la planificació del programa, servei o intervenció, es defineix quines accions avaluatives es faran a cada fase, que poden anar en augment, de manera que s’incrementi la dedicació en la fase final o posterior.
De seguiment o monitoratge S’elaboren eines de seguiment per observar com va la implementació, amb la finalitat d’introduir-hi canvis sobre la marxa, acabar de perfilar els següents passos, avaluar el procés, etc.
De resultats o impacte L’avaluació es fa un cop acabat el programa o intervenció.

 

Segons el moment, també hi ha aquesta classificació:

Avaluació ex ante Diagnòstic de les necessitats i potencialitats de les persones.
Avaluació intermèdia Monitoratge o seguiment. S’analitza si el pa va sortint tal com s’esperava o cal adaptar-lo a la realitat canviant o a les noves demandes.
Avaluació ex post o post-facto Es du a terme quan acaba el projecte i es vol mirar enrere.

 

Segons l’objecte de l’avaluació

De necessitats Avalua el procés d’identificació i formulació dels problemes que motiven el projecte. Pot ser que en el disseny del projecte, programa o servei s’hagi fet un diagnòstic de les necessitats. En aquest cas, avaluaríem aquest procés. Si no, en faríem un. En aquest sentit, cal valorar si els objectius del programa es corresponen amb les necessitats reals de la població a qui va dirigit.
Del disseny S’avalua la planificació del projecte, l’adequació del model escollit, les tècniques de recollida d’informació, el marc teòric, etc.
Del procés S’avalua la implementació. Com s’està realitzant..
Del programa Inclou l’avaluació de continguts i disseny.
Del producte S’avalua allò que produeix el projecte i els efectes que té, és a dir, què s’ha realitzat, els resultats i l’impacte que ha tingut.

 

Segons la relació entre l’equip avaluador i allò que s’avalua:

Avaluació distant L’equip avaluador es manté a distància de les persones que participen en el programa que s’avalua (stakeholders), pren les decisions sobre el disseny, la planificació i les accions avaluatives.
Avaluació cooperativa Tot i que hi ha una clara separació de rols, en algunes fases de l’avaluació es busca la participació de les persones implicades.
Avaluació participativa Persones expertes i no expertes en avaluació desenvolupen conjuntament les activitats necessàries per generar un coneixement avaluatiu compartit.
Avaluació capacitadora (empowerment) Encaminada a l’adquisició de recursos personals i comunitaris que empoderen les persones implicades. És una estratègia sociopedagògica que facilita l’aprenentatge i l’adquisició de recursos a les persones involucrades.

 

Bibliografia:

Bustelo, M. (2004), La evaluación de las políticas de género en España, Madrid, Catarata.

González, L. y Murguialday, C. (2004), “Evaluar con enfoque de género”, Cuadernos Bakeaz, núm. 66.

Ketting et al. (2016) “Evaluation of holistic sexuality education: A European expert group consensus agreement”, The European Journal of Contraception & Reproductive Health Care, 21:1, 68-8

Núñez, H. (2015) Evaluación participativa en la acción comunitaria, Madrid, Editorial Popular.