La difusió de la nostra avaluació
En què consisteix la difusió?
- És una devolució de la feina feta a les persones implicades. No es tracta tan sols de comunicar les propostes de millora, sinó d’explicar com ha estat el procés i exposar-ne les conclusions. Una sessió presencial de presentació seria ideal.
- Fa conèixer la feina d’avaluació, el procés i les conclusions a la comunitat científica o professional.
- Pretén també divulgar les conclusions al públic en general.
Format i eines
El format quedarà determinat per complet pel públic destinatari i per l’ús que vulguem que es faci de la informació.
Si l’objectiu és contribuir al coneixement científic, generarem un document tècnic en què exposarem tot el procés d’avaluació, amb parts descriptives i interpretatives, annexos i gràfics i amb un vocabulari tècnic.
En general, quan duem a terme una avaluació hem d’elaborar un informe destinat a l’entitat que ha finançat el projecte, en què han d’aparèixer tots els indicadors inicials, els resultats obtinguts i la informació econòmica. Aquest informe no sol ser gaire interessant per a un públic general, que se sentirà més atret pels «grans titulars» que responguin a inquietuds socials.
L’ús de gràfics i infografies és útil per visibilitzar dades quantitatives i funciona millor amb comparacions senzilles. És una 
eina que es pot afegir als informes o articles i a més, es pot difondre per separat a la premsa o a les xarxes socials.
Tanmateix, sempre convé matisar els gràfics i infografies amb un contingut que permeti interpretar-ne les dades, atès que és probable que la investigació ens hagi proporcionat una mirada molt més complexa que també hem d’aportar. Ens hem acostumat a trobar dades estadístiques a la premsa amb una mirada esbiaixada, perquè en general pretenen justificar alguna informació o, simplement, omplir espai. L’estadística compta amb un gran prestigi social com a «eina científica», tot i que sabem que les dades que ofereix tan sols són això: dades. Quan difonem l’avaluació és responsabilitat nostra garantir que les dades no siguin mal interpretades ni sobredimensionades i mirar d’oferir les conclusions de l’estudi abans que una part del procés es pugui agafar fora de context.
Aquí us proposem un exemple dels continguts per a un informe d’avaluació
1. Introducció: Ha de ser breu i exposar què trobarem a l’informe. S’hi poden detallar les parts de què consta el document, els organismes que han finançat el projecte i les informacions prèvies que no formen part de l’informe. Si es desitja, s’hi poden afegir agraïments.
- Sobre el projecte que hem avaluat:
2. Antecedents: S’hi exposen les avaluacions prèvies, si n’hi ha, de forma molt breu. S’hi pot indicar quin marc o model avaluatiu s’ha fet servir, els models teòrics, el paradigma conceptual...
3. Objecte de l’avaluació: Es descriu el programa, servei o activitat que hem avaluat. Podem definir-ne l’avaluabilitat.
- Sobre com hem avaluat, la metodologia:
4. Objectius: S’hi expliquen els objectius de l’avaluació, de generals a específics. També cal exposar les limitacions de l’avaluació. Hi podem plantejar les preguntes avaluatives i els criteris que emprarem.
5. Disseny de l’avaluació: Hi detallarem l’esquelet de l’avaluació. Hi pot haver un punt més teòric i un altre més pràctic i metodològic.
6. Metodologia: S’hi presenten els mètodes d’investigació i anàlisi utilitzats, les fonts d’investigació, la calendarització, etc.
- Sobre els resultats de la nostra avaluació:
7. Dades recollides: S’hi pot detallar tota la informació que hem recopilat amb les nostres tècniques d’investigació (necessitats, implantació del programa, resultats obtinguts, etc.). Podem distingir també entre dades quantitatives i qualitatives en apartats diferents (7.1 i 7.2, per exemple).
8. Anàlisi de la informació obtinguda: Es pot desenvolupar juntament amb el punt anterior o a part. S’hi valora l’objecte, es respon a les preguntes avaluatives i s’apliquen els criteris.
9. Conclusions i propostes de millora.
10. Bibliografia i referències.
11. Annexos.
