Qui és qui

Quina és la "població d’estudi"?

Aquí, des de la perspectiva de l’avaluació, ens referim a totes les persones que "estudiarem" o amb qui haurem de parlar per tal d’obtenir informació.

De les persones a qui van dirigides les accions del projecte, és a dir, de les persones destinatàries, se’n sol dir stakeholders (persones usuàries, participants). Normalment, les teories avaluadores posaven al centre les persones usuàries (i en la majoria de casos encara ho fan), però no com a agents en el procés d’avaluació, amb capacitat per prendre decisions, sinó com a objectes sobre els quals s’elaboraven les preguntes de l’avaluació. Qui són les i els stakeholders? Els està arribant un determinat servei? A quantes persones s’ha atès? Com ha canviat la seva situació després del programa?

En molts casos, les avaluacions es limiten a comptar amb una enquesta de satisfacció, en què es demana l’opinió de les usuàries i usuaris de manera molt general, amb l’objectiu de quantificar el nombre de persones ateses.

Ara bé, per analitzar amb més profunditat diversos aspectes del projecte (continguts, disseny, implementació, resultats) caldrà recollir molta més informació. I haurem de parlar amb moltes altres persones: l’equip de professionals que ha dissenyat el projecte, que l’ha encarregat o que el finança; les persones que hi treballen; les voluntàries i voluntaris i el públic destinatari que ha estat definit com a tal pel projecte mateix. Tanmateix, potser també necessitem o decidim tenir en compte altres actors, com ara persones influents en el context en què s’insereix el projecte, el públic indirecte, especialistes en la qüestió o persones amb una experiència rellevant en aquest àmbit, etc.

Elaborar un mapa en què figurin totes les persones que es relacionen amb el projecte i en mostri el grau de proximitat, les relacions, el context en què es mouen, etc. ens ajudarà a visualitzar qui és qui, qui fa què i a decidir quina informació necessitem i qui ens la pot proporcionar.

Sociograma

Una forma visual que ajuda a entendre la xarxa de relacions és el sociograma. No només hi assenyalarem les persones, col·lectius o institucions rellevants per al nostre estudi, sinó que explicarem com es relacionen entre ells i amb el projecte que avaluem. Podem indicar-hi les influències, tensions, relacions de poder, així com la proximitat amb el projecte i el paper i l’interès que hi tenen.

Les dades més superficials per al sociograma o mapa social es poden recopilar consultant la documentació del programa mateix. Per exemple, podem elaborar una llista de les institucions i col·lectius que hi estan vinculats, distingint si es tracta d’ens oficials o entitats cíviques i quina relació tenen amb el projecte: si el financen, si hi exerceixen un paper de control o observació (oficial, en aquest cas), si en són els promotors, els realitzadors, els beneficiaris, el públic destinatari o accidental, si són de la premsa, etc.

D’altra banda, a una escala més petita, podem establir els actors implicats o influents en el context social en què desenvolupem les accions del projecte: usuàries i usuaris, treballadores i treballadors, associacions de veïnes i veïns, premsa local, agents clau de l’entorn (persones que són referències per a una comunitat o col·lectiu, sigui per la posició de poder que ocupen, per la seva antiguitat i acumulació d’informació, pel respecte que susciten en els membres de la comunitat, etc.).

Es poden fer servir formes o colors per distingir l’administració, els serveis públics, les entitats que presten serveis, les associacions i col·lectius o grups informals. O bé elaborar el mapa en diferents aspectes: polític, tècnic o ciutadà.

Les relacions entre els diversos agents es poden dibuixar de forma diferent en funció de si són relacions de dependència, relacions febles o fortes, relacions de conflicte o d’aliança.