Algunes definicions d'indicadors

"Els indicadors són instruments per mesurar la consecució de certs fets rellevants que determinades accions i iniciatives produeixen al llarg d’un període de temps. Un indicador pot ser tant una mesura com un fet, una opinió o una percepció, que descriu un estat o una situació i determina els canvis sobrevinguts a aquest estat o situació." Alcalde i López (2004), citat a González i Murguialday (2004).

“Com a eines per mesurar el canvi social, els indicadors estan subjectes a les forces polítiques. Abans d’emprar-los, és important reconèixer que tots els indicadors tenen una tendència i un llegat polítics. És fonamental, perquè hi ha determinats indicadors, en particular els anomenats indicadors quantitatius, que obtenen legitimitat en la mesura que es consideren 'objectius'.”

“Els indicadors sensibles al gènere tenen la funció especial d’assenyalar els canvis en la societat en matèria de gènere al llarg del temps.” (CIDA, 1997)

Hi ha indicadors més o menys consensuats per organismes internacionals i institucions estatals o locals. Per exemple, són coneguts de sobres els indicadors que desenvolupa l’ONU des de fa anys per mesurar nivells de pobresa, desenvolupament, pau, etc. Aquests indicadors tenen una mirada universal i universalitzadora i, segons l’època, han respost a criteris i fulls de ruta dels països més poderosos de l’organització.

Cal tenir en compte els indicadors institucionals, en especial en l’àmbit local, i també els consensuats per la comunitat científica, perquè ens poden guiar a l’hora d’elaborar els nostres, tant si considerem que és millor elaborar-ne uns de diferents o com si optem per fer servir els mateixos. La guia de la UNESCO, que es pot descarregar al final d’aquesta secció, proporciona consells per construir i fer servir indicadors en la prevenció del VIH i la SIDA.

En tot cas, en algun moment necessitarem elaborar indicadors propis, per tal d’assolir els objectius de l’avaluació que ens hàgim proposat i d’acord amb els criteris que hàgim establert. D’aquest pas, en podem dir "operativització", perquè és el moment en què convertirem els objectius i criteris en elements operatius que ens serveixen per mesurar i dimensionar.

Com es creen els indicadors

  • Per generar els indicadors, cal partir dels objectius de la intervenció, programa o activitat que volem avaluar i tenir en compte els criteris de qualitat que s’han establert prèviament.
  • Cada objectiu ha de tenir, almenys, un indicador per poder-ne mesurar el grau de compliment.
  • Els indicadors poden ser directes o indirectes. De vegades es pot mesurar un resultat directament, però de tant en tant, necessitem diversos indicadors indirectes que ens proporcionin una idea de què passa o què ha passat al programa.
     
  • Els indicadors han de servir per obtenir informació rellevant, clara, comparada i de qualitat.
     
  • Hem de determinar les fonts o d’on extraurem la informació de l’indicador. Si no n’hi ha, les hem de crear. Ha de ser possible fer-ho.
     
  • Ens caldran indicadors quantitatius (nombres, percentatges, amplituds), així com qualitatius (opinions, percepcions, fets, situacions, condicions).

 

Podem classificar els indicadors de la següent forma:

  • Indicadors de recursos: mesuren els recursos de què disposem en termes de pressupost, serveis disponibles i temps.
  • Indicadors de realització: mesuren els productes tangibles de la intervenció, tenen a veure amb els objectius operatius.
  • Indicadors de resultats: mesuren els efectes directes de la intervenció, els canvis de conducta, la capacitat, l’abast i els beneficis obtinguts gràcies al programa. Es relacionen amb els objectius específics.
  • Indicadors d’impactes: mesuren els efectes indirectes, els efectes específics a mitjà i llarg termini, i els efectes generals, és a dir, els efectes sobre el context més enllà del grup beneficiari del programa, a mitjà i llarg termini. Tenen a veure amb els objectius generals del programa.

Els indicadors més comuns i coneguts són els que mesuren els resultats finals. Els indicadors que mesuren la implementació o el procés de vegades s’anomenen "indicadors intermedis" i són útils per definir el grau acceptable de compliment d’una intervenció. Per exemple, el nombre d’activitats acomplertes en relació amb les projectades seria un indicador quantitatiu; mentre que la qualitat de l’activitat, determinada pels continguts desenvolupats, la manera en què es desenvolupen i els seus elements pedagògics, seria un indicador qualitatiu.

Requisits generals per elaborar indicadors amb enfocament de gènere

A l’hora d’elaborar indicadors sensibles al gènere és important considerar uns quants criteris:

  • Les dades sempre s’han de desglossar per sexe, atès que és l’única manera de fer visibles les diferències entre la situació de les dones i la dels homes. Sempre que sigui possible, s’han de desglossar per altres categories, com ara edat, ètnia, nivell socioeconòmic o altres categories importants que calgui tenir en compte en cada context.
  • Cal complementar els indicadors amb una anàlisi qualitativa que aporti informació per aprofundir en les relacions de poder entre dones i homes.
  • A més, els indicadors han de brindar informació sobre aspectes rellevants de les relacions de gènere, com ara la desigualtat a l’hora d’accedir als recursos econòmics i controlar-los; les necessitats i interessos de dones i homes; les responsabilitats d’unes i els altres en els diferents àmbits, etc.
  • En darrer lloc, els indicadors sensibles al gènere han de ser formulats i mesurats de manera participativa, tenint en compte tots els grups involucrats i garantint que hi participin les dones.

A més, han de ser rellevants (útils), substantius (vàlids), segurs (fiables), verificables (comprovables), consistents, independents i factibles (realistes).

Cuadro extraído de: L. González y C. Murguialday, (2004)

A l’enquesta FRESC de l’any 2016, l’informe «La salut i els seus determinats en l’alumnat adolescent de Barcelona» —que es du a terme cada quatre anys amb la finalitat de conèixer hàbits i conductes de l’alumnat—, es van tenir en compte tres indicadors pel que fa a la sexualitat: les relacions sexuals amb penetració, l’ús de mètodes anticonceptius i l’ús de la pastilla de l’endemà.

Tot i que les dades d’aquesta enquesta tenen un gran valor, resulten insuficients si pretenem elaborar un programa que cobreixi les necessitats sobre educació afectivosexual en un context social marcat pels estereotips de gènere masclistes i heterocentrats.

Podeu consultar l’informe aquí.

Els indicadors més utilitzats per mesurar l’èxit dels programes d’educació per a la salut en el camp de la sexualitat han estat, sovint, el nombre de diagnòstics de les ITS, el nombre d’embarassos no desitjats, el percentatge d’ús del preservatiu i altres mètodes contraceptius, l’edat d’inici de les relacions sexuals, etc.

Des del punt de vista d’algunes autores i autors amb prou feines s’han emprat indicadors positius, com ara el grau de satisfacció amb la vida sexual, el grau de relacions satisfactòries i sense violència, etc. A més, des d’un punt de vista feminista, com que la sexualitat està fortament condicionada per les relacions de gènere, és imprescindible recollir dades desglossades per tal d’entendre’n tota la complexitat i generar programes més adaptats a la realitat.

 

Els indicadors i les polítiques públiques

Malgrat que els indicadors han estat clau per fer seguiment dels compromisos i accions dels governs, la teoria feminista ha mirat amb suspicàcia les estadístiques i ha aportat les següents observacions.

- La disponibilitat de fonts estadístiques rellevants és una qüestió política i no tècnica: hi ha una sobreabundància d’informació sobre les temàtiques més valorades socialment i més prioritzades des de les institucions, mentre que n’hi ha molt poca sobre aspectes relacionats amb els drets de les dones. En aquest sentit, visibilitzar els problemes és una estratègia feminista de llarg recorregut.

- Els indicadors formulats han hagut de presentar les dones com un col·lectiu homogeni.

- Els indicadors no només representen la realitat, també la construeixen.

- Un dels efectes negatius de l’ús generalitzat dels sistemes d’indicadors és que allò que no és mesurable va quedant en segon terme i provoca que els objectius de les polítiques es plantegin tan sols en termes numèrics assumibles en un període concret de temps.

- És necessari traduir la complexitat de les desigualtats socials en instruments de mesura que no simplifiquin i despolititzin.

- Hi ha un munt d’indicadors que descriuen situacions, experiències i opinions individuals i molt pocs que tractin les actuacions de les institucions. També es tendeix a fer servir pocs indicadors sobre els drets que vulneren o garanteixen els estats.

Per aprofundir-hi una mica més, us proposem un article en què les autores plantegen aquestes i altres reflexions i expliquen el procés de creació del sistema d’indicadors estratègics de les polítiques d’igualtat del País Basc:

"Medir la igualdad de género. Debates y reflexiones a partir de una propuesta de sistema de indicadores clave"  Eva Alfama, Marta Cruells, Maria De La Fuente

L’indicador és ... smart and spiced!

Specific

Measurable

Archivable

Relevant

Time – bound

 

Subjective

Participatory

Interpreted and comunicable

Cross- checked and compared

Empowering

Diverse and disaggregated