La importància dels marcs teòrics
A grans trets, podem afirmar que l’avaluació ha estat influïda, segons l’època i el context, per altres disciplines que l’han dotat de teoria, com ara l’economia, la pedagogia i, més recentment, la sociologia. Aquestes influències no sempre són explícites, però es relacionen amb els objectius de la pràctica avaluativa i amb el context sociopolític en què es produeix.
El marc teòric és el conjunt d’idees i conceptes —desenvolupat per diverses autores i autors en altres disciplines o aplicats a altres avaluacions— que decidim prendre com a model, que ens ajuda a problematitzar la nostra avaluació i a interpretar-ne els resultats. És important construir el marc teòric abans de començar, però també fer-lo explícit en els informes i les memòries per tal de situar la investigació.
El constructivisme social
Influïdes pel pensament postestructuralista, les teories sobre la realitat social com a construcció històrica i política posen en dubte els mètodes quantitatius de l’avaluació «tradicional». Es considera que no és possible mesurar les capacitats, el rendiment i els resultats sense tenir en compte el context en què es produeixen. De fet, el descrèdit envers l’ideal de progrés modern —en què es basaven les teories de desenvolupament econòmic amb els seus índexs quantificables— va generar la necessitat de desenvolupar mètodes qualitatius més reflexius, crítics amb els pressupòsits que s’havien fet servir fins aleshores i atents als col·lectius més silenciats. En avaluació es parla de «teories crítiques» per descriure els models que sorgeixen a partir de la quarta generació, influïts pel gir interpretatiu en les ciències socials i les polítiques d’identitat.
> Egon Guba i Yvonna Lincoln desenvolupen l'enfocament “Avaluació de quarta generació”, a la fi dels anys 80 del s. XX, on l'avaluació és un procés sociopolític de negociació, basada en un paradigna naturalista i constructivista.
L’avaluació feminista
Tot i que no podem parlar d’un corpus gaire ampli d’avaluació feminista, l’avaluació no ha estat exempta de la influència de les teories crítiques feministes que s’han desenvolupat progressivament des del segle XX i que han anat calant en diversos àmbits del treball social, l’educació i la cooperació.
En aquest apartat exposem amb més detalls en què consisteix l’avaluació influïda per teories feministes.
La perspectiva interseccional
Les perspectives crítiques, en les ciències socials, han anat aportant diferents eines per a repensar el procés d'avaluació. Des de la relació entre la persona o institució que avalua i l'objecte a ser valorat, com la lectura que es fa del context (on sempre hi ha relacions de poder) i com aquesta lectura determina els resultats obtinguts. La perspectiva interseccional, concretament, que suposa tenir en compte diferents eixos d'opressió i de relacions de poder, té origen en la lluita pels drets de les persones negres i en la crítica al racisme.
Kimberlé Williams Crenshaw utilitza per primera vegada el concepte, en àmbit acadèmic, per analitzar com el sexe, la raça i la classe no són circumstàncies sumatòries sinó una interrelació que posiciona les dones negres en un lloc social determinat amb multiplicitat de conseqüències. En el seu estudi sobre les cases d'acollida per a dones negres i llatines als EUA afirma: "(...) estudio com les experiències de les dones de color són freqüentment el producte de la intersecció dels patrons racistes i sexistes, de manera que ni el feminisme ni l'antiracisme inclouen les seves experiències". Defineix la interseccionalitat estructural com "la forma en què la posició de les dones de color fa que la violència domèstica, la violació i la recuperació siguin qualitativament diferents de les que pateixen les dones blanques" i la interseccionalitat política com la forma en què "les polítiques feministes i antiracistes han funcionat conjuntament per relegar la qüestió de la violència contra les dones de color".
L'ús de la perspectiva interseccional, per tant, no pot d'cap manera obviar les relacions de poder racials, encara que també inclogui altres eixos com cada vegada és més habitual en el nostre context: les violències heteronormatives, el capacitisme, l'edatisme i el classisme.
Aquesta guia per a intervencions en educació sexual amb persones joves: "Joves i mirades diverses. Guia per a una educació afectivosexual amb mirada interseccional", que es pot consultar aquí en català.
En castellà, comptem amb aquesta altra guia sobre prevenció de violències de gènere, també dirigida a persones joves: "Miradas poliédricas".
Per treballar amb mètodes quantitatius, la guia "Introduint la perspectiva de gènere interseccional a les estadístiques", que pots trobar al final d'aquesta entrada.
I per a una anàlisi més teòrica, l'article de Mara Viveros, "La sexualitzación de la raza y la racialitzación de la sexualidad en el contexto latinoamericano actual", també més avall.
El gir en les ciències socials i l’avaluació:
- Reflexió sobre l’autoria i les relacions de poder
- El coneixement és poder, crítica al «règim de representació»
- Replantejament de l’intervencionisme social
- Ruptura amb el discurs del desenvolupament i el discurs colonialista
- Coneixement situat, resistències locals, contextualització
- Mètode genealògic, històric
- Multiplicació dels centres de producció del discurs
Crítica al model positivista: neutralitat, objectivitat, evidència
Teories crítiques o models de quarta generació.
Avaluació participativa
Avaluació feminista
