Per a què avaluem?

Cada cop s’avalua més. L’avaluació ha passat de ser una simple valoració final dels propòsits assolits a una revisió més profunda de totes les fases de la intervenció. Un altre dels canvis que observem és que l’opinió de les persones que reben la intervenció o en són beneficiàries cada vegada se situa més al centre.

En el nostre context, però, topem amb una escassa cultura de l’avaluació (Bustelo, 2004). En general, ens resulten poc familiars les eines teòriques i pràctiques que ens serveixen per avaluar, cosa que, a banda de dificultar la introducció dels mètodes de l’avaluació participativa (Núñez, 2015), fa que els plans i projectes procedents de les polítiques públiques no s’avaluïn amb profunditat. L’avaluació suposa processos complexos lligats als processos polítics i pot funcionar com un acte de «retre comptes» més enllà d’allò que concerneix el pressupost. És a dir, no només ens interessa en què es gasten els diners públics, sinó com es gasten i si realment aquestes accions estan generant canvis sobre el problema que es vol resoldre.

• la presa de decisions respecte a la reorientació d’un pressupost o d’un recurs;
• la millora general del projecte i la detecció d’errades en el seu funcionament;
• objectius relacionats amb la generació de coneixement i proves per a la comunitat científica o per a la societat en general.

Tal com assenyala Bustelo, "el mer fet d’avaluar, de fer les organitzacions protagonistes i conscients de la seva pròpia activitat, sembla que té efectes positius per si mateix".

Els objectius

Cal acordar els objectius de l’avaluació amb les persones que ens l’encarreguen, amb les que componen l’equip que avaluarem (pot ser que nosaltres en formem part) i també, preferiblement, amb les persones que són beneficiàries del programa, servei o intervenció. Aquests nivells de participació no sempre són possibles ni reals, però són importants en la mesura que la nostra avaluació adquireix legitimitat com més compartits són els motius que la mouen.

Quan cal plantejar-los? Al principi, en la planificació de l’avaluació, tot i que els podem reformular durant l’avaluació o al final. Pot ser que ens adonem que hi ha propòsits que no són possibles, que no disposem de prou recursos o que per circumstàncies alienes no els podrem assolir.

Com cal elaborar-los? Podem partir dels objectius generals de qualsevol avaluació, per exemple:

• comprovar si el programa compleix les finalitats que es proposa; indagar si la intervenció funciona;
• introduir millores puntuals en el programa;
• detectar els errors de planificació;
• esbrinar per què el programa funciona o no funciona;
• generar coneixement per a la societat en general; explicar la nostra experiència d’intervenció per tal que es pugui replicar;
• validar la nostra «teoria del canvi» o la nostra aposta metodològica.

En tot cas, cal tenir en compte amb quins recursos comptem (econòmics, de temps i de persones) per tal de plantejar uns objectius realistes.

Els objectius són la motivació de la nostra feina. En aquest sentit, tindran a veure amb el marc teòric, amb el paradigma i el disseny de l’avaluació i, en última instància, amb la filosofia que ens empeny a avaluar.

Els objectius condicionen directament les preguntes avaluatives que plantejarem.

En definitiva, és imprescindible definir bé els objectius (tot i que després els reformulem), deixar-los per escrit i que tots els membres de l’equip avaluador els tinguin presents en les diferents fases del procés.

Per això és útil generar un quadre en què es detallin els objectius generals i específics i també, si volem, els objectius operatius, que són les accions concretes que volem dur a terme.